Tuesday 4 August 2015

L'aldea

Ara que només queden un dies per a tornar a casa en estiu, vull escriure la primera entrada d'aquest blog en valencià. Perquè així és com em van ensenyar a l'aldea (de Castelló de la Plana). Perquè el valencià és la meua llengua materna. La llengua amb la que vaig aprendre a somiar...

Aldea on vaig aprendre valencià.

Jo vaig tindre la sort de poder estudiar en línia en valencià tant en primària com en secundària. La sort d'estudiar a l'escola pública, amb grans professors i classes reduïdes. Alguna vegada teníem classes dedicades només a dos o tres alumnes. Supose que alguns pensaran que açò és malgastar recursos i diners. Jo crec que això és una inversió obligatòria per a aconseguir una educació de qualitat per als xiquets d'avui en dia, que seran el futur de demà.

Avui en dia, no considere que estudiar en valencià en la meua aldea m'haja suposat una trava a l'hora d'aprendre altres idiomes. De fet, em trobe treballant a l'estranger i cada dia faig ús tant del valencià, com del castellà i l'anglés. I sí, tinc amics de la línia en castellà amb les mateixes competències lingüístiques. Quina bogeria d'aldea eh, Carolina? La línia en valencià i la línia en castellà fent amistats...

Viure a l'estranger i conéixer a gent d'altres països, m'ha fet apreciar encara més la riquesa cultural que tenim a Espanya. Què bonic és que en un país convisquen diverses llengües i diverses cultures com en el nostre. Què bonic és que siguem capaços de respectar-nos i voler-nos en les nostres diferències.

Carolina, bonica, no sé de quina aldea parles, però en la meua som gent molt competent, que sap respectar la riquesa cultural d'aquest país i que, sobretot, no té problemes en comunicar-se ni en valencià ni en castellà (l'anglés el deixarem per a un altre dia). Així que tranquil.la, deixa de preocupar-te per si el valencià frena "el desarrollo personal y colectivo de la Comunitat" i preocupa't per fomentar l'aprenentatge i el respecte per les diverses llengües que tenim en Espanya.


Aquesta entrada fa referència al discurs de Carolina Punset, la portaveu de Ciutadans en les Corts Valencianes, farà cosa d'un mes. Fins ara no havia tingut l'oportunitat d'opinar sobre aquest tema i, no vos confongeu, que amb aquest comentari no pretenc fomentar l'eliminació del castellà de l'educació de futures generacions. Crec que l'aprenentatge tant del valencià com el castellà són essencials en la Comunitat Valenciana. I per si no ha quedat clar, el més important és que els xiquets aprenguen què és el respecte de cultures i llengües diferents. Convertim als xiquets en persones tolerants, crítiques i amb il.lusió per aprendre coses noves. I deixem de costat l'aversió pels nostres veïns pel simple fet que parlen una llengua diferent.

Fa molt de temps (massa!) que no escric en la meua bonica llengua materna, així que qualsevol falta d'ortografia que trobeu, no dubteu en informar-me. Gràcies ;)